sector primari

ELS PROBLEMES DE LA PESCA




·         Els problemes principals de la pesca són la sobreexplotació i la falta de caladors (llocs on es pot pescar), i també a la contaminació de les aigües:


-  La sobreexplotació és una conseqüència de l'ús de tècniques eficaces i de grans flotes. Moltes zones de pesca s’utilitzen fins al límit màxim sostenible o més.


-  La manca de caladors lliures és conseqüència de l'ampliació de les aigües jurisdiccionals, que ha imposat el domini dels estats sobre els caladors.


- Els oceans són una reserva alimentària important, però els seus recursos són limitats:  és imprescindible assegurar una explotació sostenible dels recursos marins. L’aqüicultura ofereix alternatives interessants.
LA PESCA AL MÓN

La pesca aprofita els recursos del mar. Se’n distingeixen dos tipus: la tradicional i la industrial.


TRADICIONAL
Es practica prop de la costa. Fa servir ormeig senzills i utilitza la força humana. Es dóna en regions poc desenvolupades, bàsicament per a l’autoconsum.


INDUSTRIAL
La pesca industrial busca obtenir un gran volum de captures. Necessita molts recursos econòmics, infraestructures portuàries i tecnologia avançada.




Segons el lloc on es pràctics, la pesca industrial es classifica en:


PESCA COSTANERA
-          ES Practica prop de la costa amb vaixells petits.
      PESCA D'ALTURA
      Es practica en alta mar; fa servir flotes de vaixells grans ben equipats que s’estan al mar setmanes o mesos.
      GRAN PESCA
-          Es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d’abastaments.


LA RAMADERIA AL MÓN

La ramaderia consisteix en la cria d’animals per obtenir-ne una seria de productes com carn, llet, llana, etc., a més de força de treball i adobs per el camp.
La ramaderia tradicional acostuma a ser un complement de l’agricultura. Els ramats acostumen a ser petits i proporciones carn, llet o llana, a més de força de treball i adobs per al camp.
La ramaderia de subsistència és practicada pels pastors nòmades en zones molt seques.
La ramaderia comercial o de mercat té els mateixos objectius que l’agricultura, vendre la producció i obtenir-ne el màxim benefici. Pot ser de dos tipus:


-          RAMADERIA INTENSIVA
Inverteix molt capital en les explotacions, on es cria al bestiar en estables, alimentat amb pinsos.


-          RAMADERIA EXTENSIVA
 El bestiar pastura en llibertat i necessita poca mà d’obra i grans extensions de pastura.   


AGRICULTURA DE MERCAT


·         Als països desenvolupats, amb la Revolució Industrial, es va passar de l'agricultura de subsistència a l'agricultura de mercat, i es van poder d'obtenir excedents.



·         L'agricultura de mercat pretén augmentar les vendes i reduir els costos per mitjà de:


-   La mecanització del camp, que estalvia mà d'obra, augmenta la producció i permet reduir els preus dels productes agrícoles.


-  L'especialització de la producció, que permet augmentar la producció amb menys costs i més comodament, i millorar la comercialització.


-  La rápida comercialització dels productes agraris, que agita la comercialització i utilitza transports adequats a cada tipus de producte.


      L'agricultura d'especulació i la mediterrània son exemples d’agricultures de mercat.  L'agricultura d’especulació té com a objectiu aconseguir grans beneficis al mercat internacional. Dos exemples serien l’agricultura especialitzada d’algunes zones dels Estats Units, i l’agricultura de plantació d’algunes zones tropicals.


L'AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA



·         L'agricultura de subsistència s'orienta a l'autoconsum.


·         Les tècniques de conreu que fa servir són rudimentàries, i els pobles que la practiquen acostumen a ser pobres i vulnerables a tot tipus de calamitats. Treballa amb les mans i poques eines. El renidment és molt baix. No hi ha excedents per al mercat.


·         Tipus d'agricultura de subsistència:


-  Agricultura itinerant per cremació: Els camps s’obtenen cremant una part del bosc o de la sabana. Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre anys, i per això són abandonats i es talen i cremen noves terres.
-  Agricultura extensiva de secà: Les parcel·les segueixen un rotació de conreus trienal per asegurar la fertilitat del sòl. Els animals proporcionen adob.
-  Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les regions amb pluges abundants. És molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d'obra.




ELS PAISATGES AGRARIS

ELS PAISATGES AGRARIS
Els paisatges agraris són els paisatges naturals modificats per l'ésser humà amb la finalitat d'obtenir productes de la natura. Hi ha diferents tipus de paisatges agraris, que es carecteritzen a partir de les parcel·les, els sistemes de conreu i el poblament.
Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al conreu. Es diferencien segons la mida, la forma i els límits:
Camps oberts (openfield): amb parcel·les obertes, petites i regulars. A l'Europa Central.
Camps tancats (bocage): amb parcel·les tancades, grans i irregulars. A l'Europa atlàntica.
Segons els sistemes de conreu, que serveixen per obtenir els productes agraris, es distingeixen: 
El policonreu o el monoconreu
El regadiu o el secà
L'agricultura intensiva o l'extensiva.
El poblament rural és on viuen les persones. Pot ser dispers (els habitatges es troben aïllats) o concentrat (els habitatges s'hagin agrupat).
L'AGRICULTURA
El sector primari inclou les activitats dedicades a produïr d'aliments per al consum humà i animal: l'agricultura, la ramaderia i la pesca, i també l'explotació forestal.


El 33,5% de la població mundial treballa en el sector primari. Majoritariament, aquest sector es treballa més a l'Àfrica i en una part més petita a Amèrica del Nord. 
Les activitats agràries estan condicionades pel medi físic: el clima, el relleu i el sòl.
CLIMA
Determina la temperatura i la humitat, que condicionen el desenvolupament dels conreus.
RELLEU
La seva pendent dificulta el treball de la terra i la mecanització dels conreus.
SÒL
La seva textura condiciona la retenció d'aigua, i l'acidesa en condiciona la fertilitat




Els condicionants físics influeixen més en les societats amb pocs mitjans tècnics que no pas en les tecnificades, ja que, per exemple, l'època de sequera pot malmetre les collites. En canvi, les societats tecnificades tenen mesures per això (adob, sòls artificals...)