sector terciari

EL TURISME


         El turisme és una de les activitats terciàries amb més creixement als països desenvolupats.
         El turisme té una gran importància per l’economia d’un país, ja que suposa la creació i expansió d’empreses i serveis , i a més és una font d’ingressos important.
          El desenvolupament del turisme implica molts canvis pel país receptor.


En general, el turisme té dos tipus d’efectes:
·         Efectes positius: Ingressos pel país receptor, en potencia l’economia, crea llocs de treball i dinamitza els altres sectors econòmics.
·         Efectes negatius: Augment dels preus, especulació del sòl, es creen treballs de poca qualificació i mal remunerats, origina atur en temporades no turístiques i provoca impactes ambientals greus.
                                               
ELS TRANSPORTS
EL TRANSPORT AERI I MARÍTIM




·         El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, i de gran valor. Té, però, l'inconvenient que és car.
·         Els aeroports necessiten espais molt grans perquè el transport aeri sigui eficaç.
·         El transport marítim és indicat per desplaçaments a moltsa distància de grans quantitats de mercaderies a un baix preu. El transport marítim té alguns inconvenients:
·         És lent i s'utilitza poc per transportar viatgers.
·         La càrrega de mercaderies perilloses suposa un risc per l’ecosistema marí.

ELS TRANSPORTS
ELS TRANSPORT TERRESTRE






      L’activitat comercial actual presenta aquestes característiques:
·         És una activitat que ocupa a moltes persones del sector terciari.
·         Mou quantitats enormes de productes molt diferents, amb mitjans de transport de gran capacitat de càrrega i eficàcia.
·         Crea una xarxa de relacions d’àmbit mundial.
·         Es concentra en un nombre reduït d’empreses.


 FLUIXOS I BLOCS COMERCIALS


En els fluixos comercials són el moviment produïts entre venedors i compradors en els intercanvis comercials.
Els fluixos de matèries primeres representen el 40% dels intercanvis mundials, perquè els països productors les venen a l’exterior. Hi destaca el petroli.
Els fluixos de manufactura van, la major part, dels països desenvolupats cap els altres, tot i que hi ha potencies emergents com la Xina, l’Índia i el Brasil.
Els fluixos de capitals mouen grans quantitats de diners per tot el món: préstecs bancàries, inversions, compra d’accions de borsa.
Els fluixos més gran es produeixen entre els EUA, la Unió Europea i el Japó.
Molts pesos s’agrupen en blocs comercials per enfrontar-se a països rivals i regular els fluxos.
Els fluxos d’informació expandeixen el coneixement gràcies a les tecnologies de la informació. El seu abast del grau de desenvolupament de cada país.


EL COMERÇ INTERNACIONAL AVUI


  L’activitat comercial actual presenta aquestes característiques:
·         És una activitat que ocupa a moltes persones del sector terciari.
·         Mou quantitats enormes de productes molt diferents, amb mitjans de transport de gran capacitat de càrrega i eficàcia.
·         Crea una xarxa de relacions d’àmbit mundial.
·         Es concentra en un nombre reduït d’empreses.


  Recentment, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular. El volum major d’intercanvis es du a terme entre la UE, Japó, la Xina, Àsia oriental i EEUU.
Els altres països tenen un pes menor en l’activitat comercial mundial. Exporten matèries primeres, productes agraris i manufactures.
L’ACTIVITAT COMERCIAL


El comerç consisteix en la compravenda de mercaderies per satisfer les necessitats de la
població. Inicialment l’activitat comercial es feia per mitjà de bescanvi, pero va canviar amb l’aparició de la moneda.


El comerç interior es desenvolupa dintre d'un país, i pot ser de dos tipus:


– Comerç a l'engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes
altres empreses o comerciants.


– Comerç  al detall: es ven directament al públic i en poca quantitat.


El comerç entre diferents estats és el comerç exterior. Inclou tant les vendes a uns altres
països (exportacions) com les compres (importacions).


La diferència entre les exportacions i les importacions d'un país és la balança comercial. Es
refereix als béns materials, i pot ser positiva o negativa.


La balança de pagaments reflecteix el conjunt d'intercanvis d'un país. Pot ser excedentària
o deficitària, i inclou béns materials, serveis i béns financers.




EL SECTOR TERCIARI AL MÓN D'AVUI

•   Les activitats del sector terciari es caracteritzen per ser heterogènies, intengibles, immaterials, impossibles d’emmagatzemar, estar aprop del consumidor, tenir un baix nivell de mecanització, i estar en expansió desigual per tot el món.
•  Les activitats del sector terciari es classifiquen en: serveis socials (públics), serveis de distribució, serveis a empreses, i serveis al consumidor.

•   A molts països, el dret a la salut el garanteix l’Estat a través dels impostos.
•     Als països pobres, no hi ha serveis sanitaris bàsics i la gent mor de malalties transmissibles i infeccioses.

•  Als països rics, hi ha molts mitjans, però la gent pateix malalties de l’estil de vida ( derivades de maneres de viure poc saludables.)